El diagnòstic de càncer d’un dels pares o dels avis pot provocar una barreja d’emocions intenses. Davant d’una notícia d’aquesta mena és freqüent sentir-se bloquejat, trist, enfadat… A més, és habitual voler mostrar-se fort per ells i per la resta de la família, mentre t’ensorres per dins.
Si tens germans i germanes, cadascú pot reaccionar o afrontar la situació de manera diferent, totes són vàlides. Tenir un pare malalt pot arribar a canviar el nostre rol dins la unitat familiar. A la família també hi pot haver néts que tinguin dubtes i es preocupin pel que està passant. És important tenir-los en compte i informar-los d’acord amb la seva edat.
Des del moment del diagnòstic, la persona malalta pot tenir opinions fermes sobre el suport que vol o, al contrari, de vegades pot no saber quina ajuda necessitarà i tu tampoc.
A continuació, us presentem 6 consells que us ajudaran a seguir endavant donant al vostre familiar el suport i cura que necessiteu:
- Respectar la independència
L’edat no defineix el nivell d’independència d’una persona, i és possible que el teu pare o la teva mare sigui encara socialment actiu i porti una vida normal i plena. Ells poden estar tristos i espantats pel canvi de les seves circumstàncies. Tot i això, el seu càncer pot ser curatiu o ser estable durant molts anys. En aquest cas, és possible que valorin la teva opinió, però tot i així voldran fer el que puguin per ells mateixos.
Una manera senzilla de començar ajudant és acompanyar els teus pares a les cites mèdiques i escoltar la informació de primera mà. Enumera totes les preguntes que pugueu tenir, per verificar-les amb el personal mèdic. Informa’t sobre les opcions de tractament i respecta l’elecció dels teus pares.
- Comunicació i cura
Estableix maneres de mantenir-te en contacte amb la persona malalta i amb la resta de membres de la família. Tingues sempre en compte que algunes persones valoren molt la comunicació diària, mentre que d’altres poden preferir no modificar el contacte habitual. A mesura que les persones envelleixen, sovint prefereixen la rutina i, davant de l’excés de canvis a causa del càncer i els seus tractaments, poden sentir-se incòmodes. Si vius lluny, decideix com us mantindreu en contacte.
Si creus que tu o la teva família no podeu oferir el suport o cura necessari pel vostre compte, no dubteu a contactar amb nosaltres o amb els serveis socials per conèixer les ajudes a les quals podeu tenir accés.
- Canvi de rols
Després d’un diagnòstic de càncer podeu canviar la relació entre pares i fills, o els rols dins de la unitat familiar. Encara que no passa sempre, això és habitual si el teu pare o la teva mare necessita més ajuda i cura. D’alguna manera, els nostres pares sovint encara pensen en nosaltres com si fóssim “nens” però, en cas de tornar-se més dependents, el nostre paper es pot convertir en el de “pare”.
Amb els rols canviants, les tensions de vegades poden aparèixer. Pots estar fent malabars amb la feina, la vida familiar, les necessitats dels teus fills i també amb la cura dels teus pares. Parla obertament amb els teus pares sobre les seves necessitats i les teves, buscant una manera com tots pugueu fer front als canvis que estan passant. Sentir-se malament, fatigat o frustrat pot canviar la manera de pensar de la persona gran. Tu també pots tenir moments en què et mostres més enèrgic o irritable i després et sents culpable. Doneu-vos espai i temps per seguir fent les coses que són importants per a vosaltres.
- Gaudeix de temps de qualitat
Regala als teus pares petits capricis que els puguin ajudar els dies en què el càncer i el seu tractament us estan desgastant. Continuen sent les persones que sempre van ser i, de vegades, l’agenda del càncer (visites, controls, tractaments, analítiques…) pot arruïnar el temps de qualitat junts. Potser una cosa senzilla com veure una pel·lícula, sortir a passejar durant el dia o simplement mirar fotografies i xerrar sobre vells records.
- Planificar el futur
Si el càncer dels teus pares no respon al tractament, o si estan empitjorant, té sentit tenir una conversa propera sobre el futur. Això pot incloure parlar de temes econòmics o testaments.
És possible que els teus pares també tinguin una opinió sobre on els agradaria que els cuidessin, en cas que se sentin pitjor. Tot i que aquestes converses poden semblar difícils, sovint la persona malalta ja ha estat pensant en aquestes coses. Si no vol parlar-ne, no insisteixis i dóna-li espai, potser més endavant ho farà.
Si tu o familiars voleu parlar sobre qualsevol inquietud relacionada amb aquests temes, podeu apropar-vos al Centre Kalida per parlar amb la nostra assessora en serveis i prestacions socials. Els serveis socials també et poden ajudar a tenir aquest tipus de conversa amb tots vosaltres com a família.
- Temps per a tu
Si estàs cuidant els teus pares, pren-te un temps per cuidar-te a tu mateix també. Els descansos regulars, l’oportunitat de posar-se al dia amb altres familiars i amics i trobar el teu propi suport poden ajudar a prevenir l’esgotament del cuidador. És temptador pensar que ho pots fer tot, però ningú no pot. Tenir cura és esgotador, físicament i mentalment.
Cuides a una persona amb càncer? A Kālida t’acompanyem
No reprimeixis els sentiments que puguis estar experimentant. Si pots, parla de com estan les coses amb la resta de la família. Tu i/o els teus pares trobareu realment útil venir o trucar al Centre Kalida per obtenir suport tant pràctic com emocional.
Oferim diversos tallers, sessions i cursos per a cuidadors principals de persones amb càncer:
- Curs “Et cuido, em cuido”.
- Taller “El Bon dormir”.
- Sessions de Relaxació.
- Taller de nutrició “Menjar sa”.
- Sessions d’Artteràpia.
- Curs de Mindfulness.
- Curs Viure bé amb estrès.