El proper dimarts dia 21 de juny, en Ramon Casal començarà una travessia solidària de 800 km, per difondre la feina de la Fundació Kālida i recaptar fons pel nostre programa d’acompanyament. Caminarà des del País Basc fins al Cap de Creus.
Hem entrevistat al Ramon per conèixer la seva història i motivacions.
Què t’ha fet prendre la decisió de dur a terme aquesta iniciativa?
Sempre m’ha agradat la muntanya i les curses. A a peu, de cotxes…, suposo que la competició.
Amb la meva dona, la Maria, havia fet el GR11 però només la part de Catalunya i sempre m’havia quedat pendent fer tot el que quedava. El GR11 és el camí que recorre tot el Pirineu des del Cap de Creus fins al País Basc.
També em vaig comprar un llibre del Juan Carlos Unzué, ex-porter del Barça, afectat per ELA i em va semblar impressionant, igual que ell. La seva actitud davant la malaltia em va inspirar molt. Vaig veure que tan ell com els seus amics o coneguts organitzaven moltes competicions esportives per recollir fons per la recerca de l’ELA.
Vaig pensar que seria una bona idea lligar la meva caminada amb alguna iniciativa solidària, concretament una iniciativa propera com és el càncer i la Fundació Kālida
Ramon Casal
Quina relació tens amb el centre Kālida i per què vas prendre la decisió de donar-ne els beneficis?
Va ser perquè la Maria, la meva dona, havia estat usuària del centre perquè ha tingut càncer. Com en totes les famílies, coneixem molts casos.
I quina és la teva relació amb l’esport? Per què has triat els Pirineus per fer aquest repte?
Tota la vida, des que era petit, vaig començar a córrer i m’ha agradat sempre. Durant un parell d’anys, als 21 vaig córrer curses de cotxes però era una ruina (riu). Més tard vaig conèixer les curses d’orientació i les trobo fantàstiques: Són a la muntanya, sobre mapes, que m’agraden molt i a partir d’això vaig crear un club de curses d’orientació, Senglar Orientació i durant molts anys vam estar organitzant curses.
També recordo que vaig veure la pel·lícula “Salvatge”, sobre una noia que corre 1.600km pels Estats Units, i em va impactar molt.
I bé… a cap lloc del món trobaràs res com al Pirineu. Vull aprofitar aquesta joia.
Com t’estàs preparant per poder enfrontar-te a aquests 800km?
Durant l’inici de la pandèmia vam quedar confinats a Pardines (Girona). Allà vam estar fent exercicis amb la meva dona. Ara intento anar dia sí i dia no, a fer excursions de dues o tres hores. Com a prova he fet dies de 6 hores que és el que faré cada dia al Pirineu, si pot ser.
Com poden participar i donar difusió a la teva campanya benèfica aquelles persones que hi vulguin col·laborar?
Participant a migranodearena i fent difusió entre els seus contactes. També els que vulguin venir a caminar, poden fer-ho si em contacten i quedem. Compartiré el meu calendari a les xarxes socials, perquè la gent pugui triar el dia concret.
Poden seguir-me a Instagram i a Twitter.
Per què creus que són importants les iniciatives benèfiques com aquesta en especial per un centre com Kālida?
Recordo que quan vaig començar amb el club de curses d’Orientació proposavem que una petita part de la inscripció fos un donatiu per alguna ONG.
Hi ha gent que diu que no serveix de res però jo penso que serveix perquè la gent conegui aquestes ONGs, més que el fet de recollir diners, que també pot ajudar, em sembla que el més important és fer difusió de la Fundació Kālida, perquè malauradament, hi ha molta gent afectada que segur que li ajudaria molt conèixer la iniciativa i poder beneficiar-se dels recursos que ofereix el centre.
Tu també pots mobilitzar-te per conscienciar i captar fons a favor de les persones amb càncer i les seves famílies.
Si t’agrada cuinar, fer esport, vendre artesanies o vols celebrar el teu aniversari o una data important d’una manera especial, pots fer-ho de manera solidària, organitzant iniciatives solidàries a favor de Kālida. Implica a la teva família, amics, companys de treball i coneguts. Junts estareu oferint acompanyament gratuït a persones que conviuen amb el càncer. Pots trobar més informació aquí.