Testimoni de David, 48 anys. Va perdre a la seva dona a causa d’un sarcoma.
Anna i jo vam venir a Kālida per primera vegada l’any 2019, quan ja l’havien operat i havia començat la quimioteràpia. A ella li havien diagnosticat un sarcoma. Vam trigar a tenir un diagnòstic clar i això ens va provocar molta ràbia i impotència.
Va ser entrar per la porta de Kālida i veure com un raig de llum. Vàrem arribar-hi amb ràbia i molt dolor. Les sessions amb les psicooncòlogues ens van ajudar a expressar-ho … si no ho fas, et destrossa. En els seus últims dies, l’Ana em va dir “Has de seguir anant a Kālida, perquè això t’ajuda molt”.
I realment és així; les sessions amb la psicooncòloga m’han ajudat molt. El primer dia només podia plorar; sentia molt enuig per la situació. A poc a poc vaig anar sentint-me millor, a força de “treure” el que tenia dins vaig poder començar a sanar-me. Em va ajudar molt poder expressar-me i entendre la seva malaltia. Al principi tot era negació … penses “això no em pot estar passant en a mi”. Però quan aconsegueixes acceptar-ho, t’alliberes.
Per a mi va ser molt important poder estar al seu costat, acompanyar-la fins al final, donar-li molt d’amor deixant-li el seu espai per no atabalar-la … i estar units. Tot això és el que et salva, i és el que t’emportes.
A les nenes al principi no vam voler informar-les massa sobre la malaltia de la seva mare. La psicooncòloga em va ajudar a prendre consciència que era important parlar amb elles, no amagar-lis i fer tot el perquè compartissin temps amb la seva mare. L’important és que ella se’n va anar en pau i no va estar sola.
El dol és molt difícil. Quan arriba el moment de viure-ho, només pots guiar-te pel que et diu el cor. I amb el temps, a poc a poc, el sofriment es va esborrant. A mi em fa bé parlar amb les meves filles, recordar a l’Ana, passar temps tot sol … a vegades vaig a caminar descalç per la platja; a ella li agradava molt. I llegir. Llegeixo llibres, escrits per persones que han passat el dol. Busco respostes, i allà les trobo. I continuaré venint a les meves sessions; aquí trobo recursos per enfrontar el que vaig sentint en cada moment.
