Després d’un diagnòstic de càncer, és habitual preguntar-se si es pot sol·licitar el grau de discapacitat, i sovint hi ha confusió sobre què significa exactament i en què es diferencia d’altres tràmits, com la incapacitat laboral. En aquest article t’expliquem els punts clau, basant-nos en la guia que fem servir en el nostre taller de suport social de discapacitat.

Què és la discapacitat (i en què es diferencia de la incapacitat)

Una discapacitat és una condició que es produeix quan la persona presenta una limitació fisica, mental, intelectual o sensorial i que son definitives. . Un punt clau que sol generar confusió: discapacitat no significa incapacitat, i no és una malaltia.

La incapacitat permanent tracta sobre l’aptitud laboral de la persona treballadora; la discapacitat es refereix a les limitacions en la vida diària i la participació social. Per això, una persona amb discapacitat  pot no tenir incapacitat permanent .

Aportar el certificat de discapacitat a una sol·licitud d’incapacitat pot ser una dada a favor, però només una dada més, ja que el que realment es té en compte en la incapacitat és l’aptitud laboral de la persona després de la malaltia.

Com es valora el grau de discapacitat

Des del 20 d’abril del 2023 hi ha un nou barem de valoració, que substitueix el que estava vigent des de 1999 on la part social té més valor que en la anterior. Un punt fonamental d’aquest nou barem: el diagnòstic de la malaltia no és criteri de valoració; es valora la severitat de les conseqüències que la malaltia produeix després d’haver rebut els tractaments oportuns.

És a dir, dues persones amb el mateix diagnòstic de càncer poden obtenir graus de discapacitat molt diferents, segons com els hagi afectat realment el tractament i quines limitacions els hagi deixat en el dia a dia. A més, perquè es pugui valorar, cal que les sequeles derivades de la malaltia siguin permanents, i que el procés patològic estigui diagnosticat i documentat per organismes competents.

Es considera que una persona té discapacitat si obté un percentatge igual o superior al 33%, i aquest grau es pot revisar, tant a petició de la persona com de l’administració, per millora o agreujament, passat dos anys o abans si es presenten noves patologies o canvis importants.

Com se sol·licita el certificat de discapacitat

A Catalunya, la sol·licitud es presenta —presencialment o de forma electrònica— a la Direcció General de Protecció Social de la Generalitat, o a qualsevol dels Centres d’Atenció a Persones amb Discapacitat (CAD).

La documentació habitual que cal aportar inclou:

• DNI o NIE
• Certificat d’empadronament a Catalunya
• Informe mèdic on constin els factors que generen l’adaptació funcional

Qui valora el grau és l’Equip de Valoració i Orientació (EVO), format per un metge o metgessa, un psicòleg/a i un treballador/a social. Aquesta valoració és independent de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM), és a dir, són processos diferents i un no condiciona l’altre.

La resolució es dicta en un termini màxim de sis mesos des de la data de la sol·licitud. Si no hi ha resposta en els 45 dies posteriors a la valoració, es considera denegada per silenci administratiu, i es pot reclamar en el termini de 30 dies —tot i que en la reclamació no es valoraran dades mèdiques noves que no s’haguessin aportat a la sol·licitud inicial. Per això és important presentar tota la documentació des del primer moment.

Quins avantatges té el certificat, segons el grau

Un cop obtingut el certificat, els avantatges varien segons el percentatge de discapacitat reconegut. De manera orientativa:

• A partir del 33%: deduccions en l’IRPF i en altres impostos (donacions, successions, matriculació i circulació de vehicles), descomptes en transport públic (Targeta Rosa, Targeta FFCC), i accés al PUA (Programa Unificat d’Ajudes d’Atenció Social) i assessorament laboral especialitzat
• A partir del 65%: Targeta Daurada de Renfe, prestació no contributiva per incapacitat (PNC), complement per a persones que viuen de lloguer, i prestació per fill a càrrec
• A partir del 75%: complements addicionals a la PNC i a la prestació per fill a càrrec (no compatibles entre si)

Si el grau de discapacitat implica mobilitat reduïda, també es pot optar a la targeta d’aparcament individual i a la deducció de l’IVA en la compra d’un vehicle.

Discapacitat i jubilació anticipada

Una discapacitat reconeguda igual o superior al 45% permet optar a la jubilació anticipada des dels 56 anys, sempre que la persona es trobi en situació d’alta i, sempre que la malaltia o patologia estigui inclosa en la normativa i hagis treballat al menys 5 anys amb la discapacitat reconeguda

Amb una discapacitat igual o superior al 65% i 10 anys treballats, l’edat ordinària de jubilació es redueix en 2,5 anys (64,5 anys el 2027). I si, a més, la persona és dependent d’una altra, la reducció és de 5 anys (62 anys el 2027).

Taller de Discapacitat a Kālida Sant Pau

Entendre tots aquests conceptes i tràmits pot generar molts dubtes, sobretot perquè sovint es confon discapacitat amb incapacitat laboral. Per això, al centre Kālida Sant Pau oferim el taller de discapacitat, una activitat de suport social on, amb l’acompanyament de la treballadora social del Centre, pots resoldre aquests dubtes i entendre quin és el procés que et correspon.

Aquest article és només un resum orientatiu. La normativa canvia amb el temps i cada situació és particular, per això sempre recomanem contrastar-ho amb el teu advocat, gestor o amb l’administració competent.

Si vols parlar-ne o inscriure’t al taller, a Kālida som aquí per escoltar-te i acompanyar-te.

Contacta amb Kālida Sant Pau