Alguns tractaments contra el càncer poden afectar el funcionament dels ovaris i fer que la menopausa arribi abans de temps. Això s’anomena menopausa induïda, i pot ser temporal o permanent segons el tractament, l’edat i la dosi. Els símptomes són els de la menopausa natural —sufocacions, problemes per dormir, sequedat vaginal, canvis d’humor—, però solen aparèixer de manera més brusca i més intensa. En aquest article, t’expliquem què és, quins tractaments la poden provocar, quins símptomes té i què es pot fer per alleujar-los.

Què és la menopausa induïda?

La menopausa arriba quan els ovaris deixen de produir estrògens i fa com a mínim 12 mesos que no hi ha menstruació. De manera natural, és un procés gradual. Però alguns tractaments contra el càncer poden avançar-la: és el que s’anomena menopausa induïda.

Quins tractaments la poden provocar

No depèn tant del tipus de càncer com del tractament: pot passar en càncers molt diferents, com el de mama, els ginecològics o altres que requereixin quimioteràpia o radioteràpia a la zona de la pelvis. No tots els tractaments tenen el mateix efecte, ni sempre és permanent:

• Cirurgia per extirpar els dos ovaris: menopausa immediata i permanent.
• Quimioteràpia: temporal o permanent, segons l’edat, el tipus i la dosi dels fàrmacs i la durada del tractament.
• Radioteràpia a la pelvis: també pot ser temporal o permanent.
• Supressió ovàrica: alguns fàrmacs aturen temporalment els ovaris, que solen recuperar-se en deixar-los.
• Teràpia hormonal (per exemple, en el càncer de mama): no provoca la menopausa per ella mateixa, però pot causar símptomes molt semblants.

Pregunta al teu equip mèdic si el teu tractament pot avançar la menopausa, idealment abans de començar. Si t’interessa la possibilitat de tenir fills, és el moment de parlar també de fertilitat: la majoria d’opcions (com congelar òvuls, embrions o teixit ovàric) s’han de valorar abans d’iniciar el tractament.

En què es diferencia de la menopausa natural

La diferència principal és el ritme. En la natural, el cos s’hi va adaptant poc a poc; en la induïda, els estrògens baixen de manera brusca. Segons les fonts consultades, els símptomes solen ser més intensos, sobretot en persones joves.

Hi ha dos detalls que convé saber. Els símptomes poden aparèixer encara que la menstruació no hagi desaparegut del tot. I si la regla s’atura temporalment, no vol dir que no et puguis quedar embarassada: si tens vida sexual activa, consulta amb l’equip quin mètode anticonceptiu no hormonal és el més adequat.

Símptomes més freqüents

Poden anar de lleus a molt intensos, i cada persona ho viu de manera diferent:

• Físics: sufocacions i suors nocturnes, problemes per dormir, cansament, sequedat vaginal i dolor en les relacions sexuals, mal de cap i palpitacions.
• Emocionals i cognitius: canvis d’humor, ansietat, tristesa, menys desig sexual i dificultats de memòria i concentració.
• A llarg termini: la menopausa pot augmentar el risc d’osteoporosi i de malaltia cardiovascular.

L’exercici físic: un aliat fonamental

L’activitat física és un dels hàbits que més pots fer per cuidar-te durant i després de la menopausa induïda. Els tractaments oncològics poden debilitar els ossos, i l’exercici ajuda a enfortir els ossos i els músculs, a reduir el risc de fractures i de malaltia cardiovascular, i també a millorar la salut mental.

Cal ser honestos amb una cosa: l’evidència sobre si l’exercici redueix les sufocacions és contradictòria, i per això no podem prometre que ho faci. Però els beneficis per a la salut general són clars, i per això val la pena incorporar-lo.

Quin exercici i quant

• Aeròbic (com caminar): les recomanacions generals per a persones adultes són d’entre 150 i 300 minuts setmanals d’intensitat moderada, o d’entre 75 i 150 si és intensa.
• Força: exercicis d’enfortiment muscular que treballin tots els grans grups musculars, dos o més dies per setmana.
• Si fa temps que no et mous o tens molts efectes secundaris, comença a poc a poc i augmenta de mica en mica.

Abans de començar

Parla-ho amb el teu equip. Si tens antecedents de metàstasis òssies, necessites autorització mèdica abans de fer exercicis de resistència, i potser t’aconsellaran evitar els pesos importants. Consulta també si notes dolor, mareig, caigudes, sensació d’inestabilitat, febre o blaus freqüents.

Com alleujar els símptomes

Hi ha moltes coses que poden ajudar. Algunes les pots fer tu en el dia a dia; d’altres cal valorar-les amb el teu equip.

Parla’n amb el teu equip sanitari

És el primer pas. Sovint hi ha mesures per alleujar els símptomes, però la més adequada depèn del tipus de càncer, del tractament i de la teva situació. Explica què notes, encara que et sembli poca cosa.

Per a les sufocacions

• Identifica i evita els desencadenants: cafeïna, alcohol, menjars picants, roba ajustada, estrès i calor.
• Vesteix-te amb capes de roba i refresca’t els canells amb aigua freda.
• Dorm bé, beu molta aigua i prova tècniques com la relaxació, la respiració profunda, el massatge o el ioga.

Per a la sequedat vaginal i la vida sexual

• Els hidratants vaginals no hormonals i els lubricants d’base aquosa poden ajudar, i els exercicis de Kegel reforcen el sòl pelvià.

En el càncer de mama, l’estrogen vaginal a dosis baixes o la DHEA vaginal poden alleujar aquests símptomes: segons Breastcancer.org, la majoria de dones amb antecedents de càncer de mama els poden usar, sempre amb recepta i supervisió mèdica.

Acupuntura

Alguns estudis indiquen que l’acupuntura pot ajudar a alleujar algunes sufocacions en persones amb càncer de mama: en un assaig, els efectes de l’electroacupuntura van ser comparables als de la gabapentina. Ara bé, l’evidència encara és limitada i de baixa qualitat, i calen més estudis per confirmar-ho. Generalment és segura si la fa un professional titulat; convé buscar-ne un amb experiència en persones amb càncer i informar-ne l’equip oncològic.

Medicaments: sempre amb valoració mèdica

Si les sufocacions són intenses, l’equip pot valorar medicaments no hormonals, com alguns antidepressius a dosis baixes (per exemple, la venlafaxina), la clonidina o la gabapentina. Si prens tamoxifè, la paroxetina s’ha d’evitar perquè hi pot interferir. La teràpia hormonal sistèmica normalment no es recomana en el càncer de mama, i en altres casos es pot valorar si el càncer no depèn de les hormones. Les herbes i els complements no tenen prou evidència sobre la seva seguretat o eficàcia, i alguns poden interferir amb els tractaments: consulta-ho sempre abans.

Cuida els ossos i el cor

Una alimentació saludable amb calci i vitamina D, activitat física regular (en parlem més amunt), no fumar i revisions periòdiques de la densitat òssia, la tensió arterial, el colesterol i la glucosa.

Cuida també com et sents

Una menopausa que arriba de cop pot remoure emocions i canviar com et veus o com et relaciones amb la parella. Són reaccions habituals i mereixen el seu espai: parlar-ne amb un professional o amb altres persones que han passat per una experiència similar també és cuidar-se.

A Kālida som aquí per acompanyar-te

A Kālida oferim suport emocional, pràctic i social, sense cost, a les persones amb càncer i també als seus familiars i persones cuidadores.

Si la menopausa induïda està afectant el teu dia a dia, la teva vida de parella o la manera com et sents, a Kālida trobaràs un espai de confiança on poder parlar-ne, compartir dubtes i sentir-te acompanyada.

Pots apropar-te al centre Kālida Sant Pau sempre que ho necessitis, sense cita prèvia ni derivació mèdica. T’hi esperem de dilluns a dijous, de 8.30 a 17 h, i els divendres, de 8.30 a 15 h. Durant el mes d’agost, l’horari és de 8.30 a 15 h.

Aquest article és només informatiu i no substitueix la valoració del teu equip mèdic.