Quan arriben les metàstasis òssies, un dels primers dubtes que apareix és: puc continuar movent-me? És perillós caminar, fer força, anar a nedar? És un dubte molt legítim, i la resposta curta és: en la majoria dels casos, sí que es pot fer exercici, però no de qualsevol manera ni sense acompanyament. T’ho expliquem.

Què són les metàstasis òssies

Les metàstasis òssies apareixen quan cèl·lules d’un tumor viatgen fins a l’os i hi comencen a créixer. No és un càncer nou: és el mateix càncer, però localitzat també a l’os. Poden aparèixer en qualsevol part de l’esquelet, tot i que són més freqüents a la columna vertebral, el fèmur, la pelvis o les costelles.

El motiu pel qual generen tanta cautela és que debiliten l’estructura de l’os des de dins. Això pot provocar dolor, i en alguns casos augmenta el risc de fractura, sobretot en ossos que suporten pes en moviments quotidians. Per això qualsevol decisió sobre exercici passa primer per entendre com està afectat aquell os en concret.

Moure’s fa por. I és normal.

És comprensible tenir por de fer-se mal intentant cuidar-se. Però la immobilitat també té un preu: debilita encara més la musculatura, augmenta la fatiga, empitjora l’estat d’ànim i, en molts casos, redueix encara més la qualitat de vida. No es tracta de triar entre “moure’s” o “no moure’s”, sinó de trobar la manera de moure’s que sigui segura per a cada persona i cada lesió.

El que sabem: l’exercici sol ser possible i beneficiós

L’evidència en oncologia mostra des de fa anys que l’activitat física adaptada, fins i tot en persones amb malaltia avançada, s’associa a:

• Menys fatiga relacionada amb el càncer
• Millor força i funcionalitat per al dia a dia
• Millor estat d’ànim i menys ansietat
• Millor qualitat de vida en general

Això no canvia de soca-rel pel fet de tenir metàstasis òssies. El que canvia és el com: el tipus d’exercici, la intensitat i les precaucions depenen d’on és la lesió, de com de debilitat ha quedat l’os i de quines zones del cos suporten càrrega.

Què cal valorar abans de començar

Aquí no hi ha receptes genèriques, i qualsevol article —inclòs aquest— que et digui exactament quants quilos aixecar o quants minuts caminar sense conèixer el teu cas, s’equivoca. El que sí que existeix és un procés de valoració que sol incloure:

• On és la metàstasi: no és el mateix una lesió en una vèrtebra que en una costella o en un os que no suporta pes.
• Com d’afectat està l’os: el grau de debilitament influeix directament en quins moviments són segurs.
• Si hi ha dolor, i de quin tipus: el dolor que apareix en repòs o que va en augment és un senyal que sempre cal comunicar a l’equip mèdic per poder ajustar la medicació analgèsica i fer-ne seguiment.
• Els tractaments que s’estan rebent: la radioteràpia dirigida a l’os o els fàrmacs que en reforcen l’estructura poden canviar el nivell de risc amb el temps.

Per això, el pas imprescindible abans de qualsevol pla d’exercici és parlar-ne amb l’equip d’oncologia i, sempre que sigui possible, amb un professional de fisioteràpia o rehabilitació amb experiència en oncologia. Són qui pot traduir la teva situació concreta en un pla segur.

Què convé evitar

De manera general —i sempre com a punt de partida per parlar-ho amb el teu equip—, se sol recomanar evitar:

• Moviments d’alt impacte, com córrer o saltar
• Aixecar pes elevat sense supervisió
• Girs o torsions brusques del tronc, especialment si hi ha lesions vertebrals
• Esports de contacte o amb risc de caiguda
• Continuar una activitat quan apareix dolor nou o que augmenta, encara que sigui suau

Cap d’aquestes precaucions vol dir renunciar a moure’s. Volen dir moure’s diferent, amb un pla pensat per a tu.

Quin tipus d’activitat sol encaixar bé

Amb el mateix matís: cal validar-ho sempre amb el teu equip, però de manera general se sol afavorir:

• Caminar a ritme suau o moderat, sobre superfícies estables
• Exercicis de reforç de baixa càrrega, adaptats i supervisats
• Activitats a l’aigua quan la mobilitat ho permet, per la baixa càrrega sobre les articulacions
• Exercicis d’equilibri, que ajuden a prevenir caigudes

Senyals que sempre cal comunicar

Si apareix dolor nou, dolor que no cedeix amb el repòs, dolor que augmenta durant o després d’una activitat, o qualsevol molèstia diferent de l’habitual, és moment d’aturar-se i avisar l’equip mèdic. 

L’acompanyament importa tant com el moviment

A Kālida sabem que aquestes decisions no es prenen només amb informació tècnica. Es prenen amb por, amb dubtes, i moltes vegades sense saber a qui preguntar primer. Per això el nostre espai no substitueix l’equip mèdic, però sí que pot acompanyar-te en tot el que envolta aquesta pregunta: com gestionar la por a moure’t, com parlar amb el teu oncòleg sobre els teus dubtes, o com sostenir l’ànim quan el cos demana coses diferents de les d’abans.

Si estàs en aquesta situació, a Kālida som aquí per escoltar-te i acompanyar-te, junt al teu equip mèdic, a trobar la manera de moure’t —i de viure— que tingui sentit per a tu.

Aquest article té finalitat informativa i no substitueix la valoració individual del teu equip mèdic. Qualsevol pla d’exercici amb metàstasis òssies s’ha d’acordar amb el teu oncòleg/a i, si és possible, amb un professional de fisioteràpia especialitzat en oncologia.