HOMES, CÀNCER I EMOCIONS

Aquesta és la primera vegada que escric al bloc. Aquesta entrada ha estat motivada pel recent diagnòstic de càncer d’una persona propera. Donat que actualment s’estima que un de cada dos homes tindrà un diagnòstic de càncer en algun moment de la seva vida, no és sorprenent que tots tinguem un contacte personal que estigui afectat pel càncer i més encara quan ja superes la cinquantena, com és el meu cas.  

El que per a mi ha estat interessant (des d’una perspectiva personal) és presenciar de primera mà la resposta emocional masculina a un diagnòstic de càncer. Em ressonen moltes de les respostes i comportaments que les meves companyes veuen i escolten diàriament al Centre Kālida, i que em transmeten molt sovint.  

En poques paraules, la majoria de les dones volen parlar de les seves emocions, mentre que els homes no o, sent indulgent amb nosaltres mateixos, ens costa més. Sóc conscient que aquesta afirmació és una simplificació excessiva, fins i tot pot arribar a ser un prejudici, i una àrea de debat, i per això he volgut fer una ullada a com els homes afronten i processen l’impacte emocional del càncer.  

Investigació sobre els homes, el càncer i les emocions 

Els homes tendim a mostrar les nostres emocions d’una manera diferent a les dones, però això no significa que sentim les coses amb menys força. Investigacions recents en homes diagnosticats amb càncer de pròstata durant els tres primers mesos després del diagnòstic, han demostrat que “els homes callaven l’angoixa perquè creien que era el que s’esperava d’ells”. 

La conclusió dels autors assenyala que “mantenir el silenci va permetre als homes protegir la seva imatge forta i estoica de si mateixos. Aquest estereotip, el de l’home fort i estoic, impedia als homes expressar els seus sentiments d’angoixa i buscar el suport de familiars, amics i professionals de la salut”. (Responent a un diagnòstic de càncer de pròstata localitzat: experiències d’angoixa normal dels homes durant els primers 3 mesos posteriors al diagnòstic (Wall, D.P et al, 2013) citat per pubmed.gov)  pubmed.gov ) 

 Això està recolzat per un estudi de Nova Zelanda que va mostrar que els homes callen l’angoixa perquè és el que s’espera d’ells. La Dra. Heron-Spiers (Medical Press, 2015) va descobrir que els homes amb càncer afronten la situació sent actius i pràctics i evitant l’autocompassió. No obstant això, generalment els resulta més difícil reconèixer i expressar els sentiments i temors sobre el càncer i les seves implicacions, incloent la mort. Els homes que va estudiar utilitzaven tàctiques com l’humor, minimitzant el tema i bloquejant-lo per afrontar el seu càncer. Parla sobre les tres normes masculines de ser “Fort, Silenciós i Invulnerable” i de com aquestes tàctiques impedeixen accedir a l’ajuda.  

Desafortunadament, la societat sembla dictar que els homes no podem mostrar el nostre costat vulnerable i que “els nens grans no ploren”. Avui he llegit sobre les quatre emocions universals: la felicitat, la tristesa, la ira i la por. La felicitat es considera acceptable… tots podem demostrar que estem sentint aquesta emoció forta. No obstant això, els homes, en particular, ens sentim menys encoratjats a mostrar por i tristesa.  

 Com afecta emocionalment el càncer als homes 

Les emocions reprimides poden provocar estrès, insomni, cansament constant i irritabilitat. (Mensline Australia). . Això tendeix a conduir a comportaments que tots podem reconèixer: 

• Allunyar-se de la família i els amics 

• Treballar més hores 

• Passar més temps fora de casa 

• Consumir més alcohol o drogues recreatives 

• Comportar-se de manera imprudent i/o violenta 

 Què pots fer 

Si identifiques això en tu mateix o en els homes afectats pel càncer al teu voltant, podria ser útil pensar a buscar suport, ja sigui professional com d’una persona propera, parlar amb algú sobre el que et està succeint i reconèixer què podrien estar desencadenant aquestes estratègies de no afrontament. 

Potser una conversa amb un amic o familiar en què puguis confiar; o parlar sobre com et sents amb el teu metge de capçalera, infermera especialista o passar-te per Kālida (ja sigui al nostre centre a Barcelona o a Kālida online si vius més lluny). Et podem oferir cursos, tallers, sessions, grups de suport així com suport individual. El nostre equip de professionals està entrenat per atendre’t i abordar amb tu les emocions derivades del càncer, independentment del gènere.   

Joan Reventós 
Director 
Fundación Kālida