Testimoni de Rocío. 51 anys. Va tenir càncer de còlon fa uns anys, i recentment, mieloma múltiple.
El que m’agrada de Kālida és que aquí sents que pots ser part activa durant la teva malaltia i tractament. Que hi ha moltes coses que pots fer per estar millor i seguir sentint-te bé amb tu mateixa, seguir sent la que eres.
El meu primer contacte va ser amb Sara. Vaig pensar “què fàcil que ho tinc … puc venir sense cites, sense històries”. Estava en un moment en que sabia que havia de “posar-me les piles” perquè no tingués un daltabaix. Vaig venir amb la meva filla, i a ella li va fer molt bé saber que ella també pot venir i rebre suport si ho necessita. Jo no tinc família aquí, i saber que ja no depèn només de mi, que no estaré sola, m’ajuda molt. Quant vaig venir em vaig adonar que em faria bé compartir i no estar sola.
Al taller de nutrició “Menjar sa” vaig actualitzar conceptes sobre com alimentar-me bé i per altra banda, em va aportar eines per gestionar els efectes secundaris del tractament. Ja abans de començar la quimioteràpia caminava amb uns pistatxos a la meva bossa, per tenir-los a mà per si sentia gust metàl·lic.
La relaxació m’ha anat molt bé. Sóc un terratrèmol … així és que em va molt bé, al menys durant 1 hora a la setmana, aturar, dedicar-me un temps, i només pensar en respirar. M’ha servit per no anticipar-me tant gestionar els meus pensaments.
El taller de cura de la pell i les mucoses em va servir per prendre consciència que el tractament pot afectar tant la pell com els cabells, les mucoses, les ungles, el cuir cabellut … i va ser positiu sentir que algú t’obre els ulls i et diu “no et quedis aquí; tu i pots fer molt”.
Quan em van fer el autotrasplantament de medul·la, gairebé no vaig tenir efectes secundaris. Però vaig arribar a aquest moment tranquil·la, perquè em sentia preparada.