Quan algú que coneixes i t’importa mor de càncer, sents una gran pèrdua, un dolor que t’afecta física i emocionalment. El dol és el període de temps durant el qual es pateix intensament la pèrdua d’una persona estimada.

No existeix una única manera de viure el dol, no hi ha dues persones que el pateixin de la mateixa manera, però a nivell emocional generalment implica sentir-se pertorbat i enfadat, culpable però també alliberat, preocupat i sobretot trist. A més, és possible que experimentis efectes físics: plor, pèrdua de la gana, el son i la concentració, cansament i, en alguns casos, molèsties o dolor físic.

En aquesta pàgina obtindràs més informació sobre el dol i com Kālida t’ajuda a suportar la situació de manera pràctica i emocional.

Explicació del dol

En algun moment de la vida tots passem per un procés de dol, la barreja intensa d’emocions, sentiments i conseqüències físiques que s’experimenta després d’una pèrdua important, per exemple la feina o el divorci, però generalment després de la mort d’una persona estimada.

El dol és el període de dolor en el qual trobes a faltar la persona, el seu lloc en la teva vida… Es tracta d’un procés d’adaptació a la pèrdua, que passa per diferents etapes:

• Acceptar la pèrdua
• Experimentar els efectes físics i emocionals del dolor
• Adaptar-se a la vida sense la persona morta
• Connectar amb els records més feliços del mort
• Recuperar la pròpia vida i les relacions

El patró de dol que visquis dependrà de la relació amb la persona que ha mort, qualsevol pèrdua anterior que hagis experimentat, la teva personalitat i antecedents. Realment no hi ha una forma correcta o incorrecta de doldre’s.

Al principi, és possible que et sentis insensible i que posis el “pilot automàtic” per a gestionar la vida amb normalitat. Altres persones, en canvi, s’aclaparen pel dolor des del principi. També és probable que experimentis alleujament barrejat amb tristesa, particularment si la persona estava molt feble i malalta abans de morir o, fins i tot, que et sentis ansiós, agitat i nerviós, sentiments que solen calmar-se amb el temps. Recorda que el dolor va i ve i que la seva intensitat el pot desencadenar un aniversari, dates assenyalades, retrobar un vell amic o, fins i tot olorar aromes familiars o sentir sons que et recorden la seva pèrdua.

Cada persona necessita el seu període d’adaptació. Alguns experts suggereixen que el temps necessari per calmar el dolor de l’absència  oscil·la entre divuit mesos i dos anys.