Efectes secundaris més comuns

Els problemes intestinals són comuns en persones amb càncer per la malaltia, els efectes secundaris del tractament i els medicaments. L’estrès, l’ansietat i la depressió també afecten l’intestí.

Els més comuns són el restrenyiment i la diarrea, quan els teus hàbits intestinals canvien. També pots patir dolor, rampes intestinals, inflor i pèrdua de la gana i, de vegades pot haver-hi una obstrucció intestinal (bloqueig) o dificultats d’estoma i ileostomia.

Hi ha diverses estratègies per alleujar aquests símptomes. En aquesta pàgina trobes més informació sobre els problemes intestinals i les maneres de controlar-los durant i després del tractament.

Problemes intestinals

La quimioteràpia, la radioteràpia i la cirurgia modifiquen temporalment la funció intestinal. Els medicaments, la inactivitat i un canvi en la ingesta d’aliments poden agreujar el problema. A més, les infeccions poden provocar diarrea. Les deposicions normals varien de persona a persona, de manera que l’important és allò que és normal per a tu.

El restrenyiment passa quan és difícil buidar els intestins i els excrements són secs i durs. És possible que et sentis inflat i incòmode, i et resulti dolorós evacuar.

La diarrea és quan la femta és tova i líquida. Si estàs evacuant amb més freqüència, més de tres vegades al dia ja es pot considerar descomposició. Sovint s’acompanya de rampes, ventositat i malestar.

Si t’adones d’un canvi en els teus hàbits intestinals normals, parla de les teves inquietuds amb el metge i l’equip de l’hospital, perquè ajuda a classificar els símptomes i a prevenir els problemes. (Si tens una ileostomia o un estoma, és possible que necessitis un consell específic).

Control de l’estrenyiment

El restrenyiment és incòmode i pot acumular-se gradualment. L’equip mèdic t’ha d’explicar si et pot passar i què pots fer per prevenir i controlar el problema. Nosaltres et proposem aquests  consells/suggeriments per alleugerir-ho:

• Beu molts líquids, fins a vuit gots d’aigua al dia per mantenir la femta tova i un hàbit intestinal normal.
• Intenta fer una mica d’exercici lleuger, per ajudar que l’intestí funcioni de manera suau.
• Menja una dieta alta en fibra. Per exemple: cereals integrals, pans, arròs i pastes integrals, fruites i verdures amb closca. En tot cas, consulta sempre amb l’equip mèdic si això et va bé, perquè en alguns casos concrets no es recomana una dieta alta en fibra).
• Menja a la mateixa hora. Els àpats regulars ajuden a restablir un hàbit intestinal normal.
• També és útil trobar el temps necessari per anar al lavabo i no esforçar-se ni tenir pressa.

Si els símptomes continuen, informa el metge, ja que el restrenyiment pot causar complicacions. L’intestí es pot bloquejar per femta dura i, de vegades, és un símptoma d’altres problemes relacionats amb el càncer.

Control de la diarrea

De vegades, la diarrea és més angoixant que el restrenyiment. A la necessitat d’anar sovint al lavabo s’afegeix el malestar general. D’altres vegades, és un efecte secundari lleu i temporal. En qualsevol cas no l’ignoris, perquè pot provocar deshidratació i altres problemes relacionats. Com a norma general, aquests consells poden ser útils:

• Demana i pren qualsevol medicament per alleujar la diarrea, segons la prescripció del metge. També pot receptar pastilles per alleujar el dolor i les rampes si són molt incòmodes.
• Beu molts líquids. L’ideal, vuit gots d’aigua al dia per a mantenir-te hidratat.
• Consumeix només menjars lleugers, evita els aliments rics en fibra i els aliments grassos, la cafeïna i els productes lactis.
• Tracta de menjar petites quantitats, poc i sovint, en lloc d’un àpat abundant. Els aliments que augmentes el volum de la femta són l’arròs, pasta, patates sense pell, pa blanc, plàtans, pollastre i peix.

Si la teva temperatura és més alta del normal, a les deposicions hi ha sang, són enquitranades o la diarrea és cada vegada més freqüent (4 a 6 vegades al dia o més), informa al metge immediatament.

Les nàusees i els vòmits són els efectes secundaris que la majoria associa amb el procés oncològic, especialment amb medicaments de quimioteràpia específics i la radioteràpia en l’àrea del cervell o l’abdomen (panxa). Altres tractaments, inclosa la teràpia hormonal, els bisfosfonats, les teràpies biològiques o els analgèsics provoquen marejos lleus, que generalment es controlen o desapareixen amb el temps.

En aquesta pàgina oferim més informació sobre les nàusees i els vòmits, i les formes de controlar-los, durant i després del tractament del càncer.

Controlar les nàusees

Els medicaments antiemètics receptats per l’equip de l’hospital o el metge de capçalera són una bona estratègia per evitar els marejos. A més a més, et proposem aquestes pautes:

• Informa l’equip d’atenció mèdica si et sents o estàs malament perquè valori un canvi de la medicació, investigui altres possibles causes i  s’asseguri que beus  suficients líquids, la qual cosa és important especialment durant el tractament.
• Pren el medicament contra les nàusees i vòmits segons el receptat i informa l’ equip d’atenció mèdica si no funciona perquè puguis provar alguna cosa diferent.
• Pren el medicament contra les nàusees 30 minuts abans de l’hora de menjar.
• Consumeix àpats lleugers i poca quantitat durant el dia, especialment quan fas els tractaments de quimioteràpia.
• Menja a poc a poc i mastega bé els aliments per facilitar la digestió.
• Menja aliments frescos suaus i reconfortants fins que vegis com et senten.
• Menja torrades, galetes salades i cereals per calmar l’estómac.
• Beu líquids després dels àpats, mai durant, per evitar sentir-te ple.
• Prova tècniques de relaxació i respiració lenta i profunda quan estiguis marejat.
• Consumeix menjars freds o aliments congelats que només s’hagin d’escalfar si l’olor de menjar et mareja.
• Si és possible, deixeu que una altra persona cuini.
• Pren aliments que continguin gingebre, com te o galetes.
• Beu moderadament begudes gasoses.
• Beu te de menta o mastega menta.
• Pregunta al teu equip d’atenció mèdica sobre l’ús de bandes de mar.

També hi ha coses que has d’evitar si pateixes de nàusees i vòmits:

• No esperis fins a trobar-te malament per prendre medicaments contra el malestar.
• Llocs amb fum o altres olors fortes.
• Perfums forts o productes per a després de l’afaitat (aftershave, en anglès).
• Menjar els àpats preferits quan et trobes malament.
• Menjar o preparar aliments quan estàs marejat.
• Beure i menjar alhora.
• Aliments fregits, dolços i / o picants.
• Suc de taronja o aranja que pot irritar l’estómac.

És possible que et sentis aïllat i de mal humor: les nàusees són un recordatori físic de tot el que està succeint i són difícils de controlar.

Pots visitar Kālida, unir-te al nostre fòrum en línia per parlar amb el personal de suport professional sobre els símptomes que estàs experimentant i obtenir suport i assessorament. Els exercicis de relaxació ajuden a alleujar les nàusees i tindràs l’oportunitat de conèixer altres pacients oncològics que comprenen com et sents.

Quan buscar consell mèdic

Quan tinguis dubtes o preguntes és important buscar consell mèdic, a través dels metges de l’hospital, l’equip d’oncologia, la infermera especialitzada o el metge de capçalera.

• Si vomites i no pots retenir els medicaments receptats o els líquids, és possible que no estiguis rebent el tractament que necessites o t’estiguis deshidratant.
• Si els vòmits són violents, estàs malalt més d’un o dos dies o si les nàusees i els vòmits són un símptoma nou.
• Tens febre i / o malestar general.

Si anotes els símptomes i qualsevol cosa que els millori o empitjori, podràs discutir-ho amb l’equip mèdic de l’hospital / metge de capçalera / infermera especialitzada.

El dolor no afecta a totes les persones amb càncer, però és un símptoma que preocupa a la majoria. És una sensació física desagradable conseqüència de la malaltia i, de vegades, un efecte secundari del tractament.

En aquesta pàgina obtindràs més informació sobre el dolor i les formes de controlar-lo durant i després del procés oncològic.

L’origen del dolor dependrà d’on sigui el càncer i quines parts del cos estiguin involucrades. També hi ha molèsties no relacionades amb la malaltia, que es manifesten durant el procés oncològic i causen ansietat.

Els tractaments de vegades generen malestar. La cirurgia, per exemple, causa dolor postoperatori temporal i, algunes quimioteràpies, el desencadenen en els nervis (neuropatia).

El mal pot empitjorar si estàs ansiós, estressat o de mal humor. És possible que el suportis i et sigui difícil parlar d’ell. Tot i això, informa l’equip d’atenció mèdica perquè t’ajudi a alleujar els símptomes. Gairebé totes les molèsties relacionades amb el càncer es tracten de manera eficaç amb una varietat d’estratègies disponibles.

Descriure el dolor

El dolor és difícil d’especificar als altres. Pensa en els següents factors:

• Com és d’intens? És possible que l’hagis de qualificar en una escala de 0 a 1, sent 0 sense dolor i 10 el pitjor dolor que hagis sentit.
• Amb quina freqüència el sents, durant quant temps i en quin moment del dia és més o menys intens?
• Està localitzat en un punt o en diversos? Pots assenyalar on el tens?
• Tracta de descriure el dolor: és ardent, agut, punxant o tens més d’un mal?
• Què millora o empitjora el dolor? Per exemple, en moviment, en repòs, de peu, assegut.

Gestió del dolor

En la darrera dècada s’han fet avenços significatius per prevenir, controlar i alleujar completament el dolor de les persones amb càncer. La majoria rep tractament amb medicaments inicialment, però d’altres opcions inclouen cirurgia, radioteràpia o neurocirurgia.

Una vegada s’identifica què provoca el dolor, s’ha d’escollir l’opció correcta. Hi pot haver un període de prova i error mentre es troba el medicament i la dosi adequats. Els analgèsics s’administren en forma de píndoles, líquids, supositoris, pegats per a la pell, pastilles o injeccions.

Per al dolor lleu pot ser suficient una dosi d’aspirina, paracetamol o ibuprofèn. Consulta amb l’equip mèdic abans de prendre qualsevol medicament, ja que pot interactuar amb qualsevol tractament contra el càncer.

Si el dolor no s’alleuja amb fàrmacs de venda lliure, el següent pas és un medicament més fort: opioides com la codeïna, la morfina, el fentanil i la hidromorfina, és a dir basats en l’opi. També hi ha altres medicaments que suavitzen el dolor en els nervis i els ossos.

Tots els fàrmacs s’han de revisar periòdicament (inclosos els de venda lliure) amb l’equip d’atenció mèdica per minimitzar riscos en les combinacions i quantitats subministrades.

Els analgèsics poden causar efectes secundaris, com somnolència, restrenyiment, diarrea i problemes gàstrics. Això pot afectar la capacitat per conduir, a més de sentir-te esgotat físicament. Si en pateixes algun, informa els metges, ja que sovint es controla mitjançant canvis en la dosi o el tipus de medicament.

A voltes, els analgèsics poden ser addictius. Si estàs prenent un analgèsic molt fort i et preocupa el que et pugui passar, parla de les teves preocupacions amb el teu metge. Els medicaments, administrats adequadament, serveixen per controlar el dolor sense provocar addicció.

Si tens dolor intens i els medicaments anteriors no t’han ajudat, pregunta a l’equip d’atenció mèdica sobre la derivació a un professional de la salut especialitzat en el control del dolor.

Els exercicis de visualització, relaxació i respiració, massatges, acupuntura, exercicis lleugers, musicoteràpia i suport psicològic minimitzen el dolor. No el tracten, però ajuden a afrontar als símptomes angoixants.

L’estimulació nerviosa elèctrica, petites descàrregues a través de la pell, també es fa servir en algunes circumstàncies, així com compreses fredes o calentes.

Kālida pot ajudar-te a obtenir més informació sobre la gestió del dolor i els tractaments sense medicaments. Pregunta per la gamma de teràpies i relaxació disponibles..

Consells per controlar el teu dolor:

• Pren els analgèsics amb regularitat i abans que el dolor es torni intens.
• Pren antinàusees i adobadors de excrements  o laxants recomanats pel teu equip d’atenció mèdica.
• Aprèn a descriure el dolor perquè l’equip mèdic pugui entendre com et sents.
• Porta un registre dels medicaments i el nivell de dolor.
• Informa el metge sobre qualsevol efecte secundari que experimentis, si el dolor empitjora o si tens problemes intestinals o de bufeta.
• Prova tècniques sense medicaments o activitats divertides i practica tècniques de relaxació.

No abusis del sol

Si estàs rebent o has rebut tractament contra el càncer, probablement et recomanaran que evitis la llum solar directa sobre la pell.

En alguns casos, determinats medicaments i afeccions mèdiques provoquen fotosensibilitat, quan la pell es torna més sensible als raigs ultraviolats del sol.

Informa’t a Kālida sobre els tractaments contra el càncer que la causen. T’oferirem consells per gaudir del sol tot protegint la pell.

Raigs solars i tractament de el càncer

La llum del sol millora l’estat d’ànim i ajuda el cos a produir vitamina D, però també pot causar fotosensibilitat a conseqüència de la quimioteràpia, la radioteràpia, certs antibiòtics, medicaments antiinflamatoris no esteroides i alguns fàrmacs contra les nàusees. La resposta de cadascú a la llum solar després del tractament és diferent, però fins i tot si normalment la toleres, ara et pot perjudicar.

El teu equip d’atenció mèdica ha d’aconsellar-te quin dels teus tractaments pot causar sensibilitat als raigs UV i com has de cuidar la pell.

Quimioteràpia

Els seus efectes poden fer que siguis sensible a la llum solar durant el tractament i un parell de mesos després que l’hagis acabat.

Radioteràpia

Protegeix molt particularment qualsevol àrea radiada. La llum del sol estimula el “record” dels efectes secundaris de la radioteràpia en la pell i això pot succeir durant els primers anys després del tractament, quan els efectes més aguts s’han guarit. La sensibilitat també pot ser permanent. És recomanable cobrir l’àrea amb roba ampla o utilitzar un protector solar d’alt factor de protecció.

Limfedema

Qualsevol persona que desenvolupi limfedema després del tractament contra el càncer rep consells de l’equip mèdic per evitar cremades solars o picades d’insectes en l’extremitat afectada. Si succeeix, pot causar inflamació (inflor), infecció i cel·lulitis, i requerir altes dosis d’antibiòtics. Consulta la nostra secció de limfedema per obtenir més informació.

Consells per sortir al sol

Encara que hagis de tenir més cura durant i després del tractament, no vol dir que evitis el sol del tot. Pots gaudir dels dies assolellats amb senzilles precaucions per protegir la pell:

• Evita el sol entre les 10 i les 15 hores, quan és més intens i perillós. Les primeres hores del matí i les últimes hores de la tarda són les més saludables. Recorda que la llum ultraviolada és present els dies ennuvolats, quan cal protecció addicional.
• El factor de protecció solar ha de ser almenys FPS30. Alguns protectors funcionen millor que d’altres i els productes químics d’alguns d’ells poden irritar la pell, ja sensible. Llença l’envàs de l’any passat, ha perdut l’efectivitat.
• No confiïs només en el protector solar, fes servir barrets d’ala ampla i roba folgada de màniga llarga per protegir les àrees sensibles. Això és particularment important si estàs vora el mar o a la platja. Si has perdut cabells, una bufanda sota el barret protegeix millor el cuir cabellut sensible.
• Hi ha disponibles bloquejadors solars, que poden ser efectius. Consulta amb l’oncòleg o infermera especialista quins productes consideren més segurs durant la quimioteràpia. Protegeix també els llavis, hi ha protectors solars específics.
• Busca un lloc a l’ombra sota d’un arbre o d’un para-sol.
• El sol fa mal als ulls; si pots, porta ulleres de sol amb protecció UV.
• Beu molts líquids per mantenir-te hidratat i fresc.
• Les piscines amb clor poden causar sensibilitat. Si nades, banya’t després. A algunes persones se’ls recomana que no nedin durant el tractament, així que millor consulta l’equip mèdic.
• Evita els perfums i els productes químics, fan que la teva pell sigui més sensible.

Si et cremes, et surten butllofes o una erupció pel sol, contacta amb el metge de capçalera i amb l’equip d’oncologia. És possible que necessitis antibiòtics per protegir-te d’una infecció.

La insuficiència respiratòria (o manca d’aire) és esgotadora físicament i també provoca  pànic. Més de la meitat de les persones amb càncer l’experimenten en algun moment mentre reben tractament o conviuen amb la malaltia.

És possible que hagis sentit als metges parlar de la “dispnea”, que significa dificultat per respirar. En aquesta pàgina obtindràs més informació sobre les eficaces maneres de controlar aquesta patologia durant i després del procés oncològic.

Insuficiència respiratòria (dificultat per respirar / dispnea)

La manca d’aire de vegades causa palpitacions i d’altres et deixa “sense alè” en pujar les escales o fer les tasques normals de la llar. De tant en tant és tan incapacitant que costa fer qualsevol esforç, sensació que provoca pànic. Com el sentiment de por dificulta la respiració, es converteix en un cercle viciós.

Hi ha diverses causes possibles de la dispnea: anèmia, efectes secundaris del tractament, infeccions de pit, líquid en els pulmons o l’abdomen i ocasionalment problemes cardíacs. També la provoca el càncer de pulmó, el que s’ha estès al pulmó o el mesotelioma.

Control de la dispnea

Si tens dificultat per respirar durant l’esforç o en repòs, parla-ho amb l’equip mèdic perquè puguin identificar la causa i oferir-te el tractament adequat: hi ha moltes maneres de gestionar i controlar la manca d’aire de manera eficaç.

• Les tècniques de relaxació, que pots aprendre per reduir i controlar la respiració, ajuden a trencar el cicle d’ansietat i falta d’alè. En els següents enllaços tens més detalls.
• També pots visitar Kālida per participar en una de les nostres sessions de relaxació o parlar amb alguna de les nostres infermeres especialistes en suport oncològic.
• Moltes persones fan servir un ventilador per sentir l’aire a la cara. Si és portàtil, el pots utilitzar quan ets fora de casa.
• Tracta de planificar la jornada per evitar les presses, innecessàries repeticions de viatges a les botigues o al pis de dalt, i també per demanar ajuda per les activitats que més et costen de fer.
• Quan estàs sense alè, és probable que respiris per la boca; això pot fer que es ressequi i costi alimentar-se. És útil menjar menys quantitat, fer més freqüents els àpats i  beure glops amb regularitat.

Els canvis de pes són naturals i no haurien de ser motiu de preocupació. No obstant això, una major pèrdua o augment pot afectar la teva salut i benestar general. Aquesta pàgina facilita informació i suggereix maneres de controlar les variacions de pes durant i després del procés oncològic.

Generalment, la pèrdua de pes és més habitual que l’augment, però el canvi en si pot ser un recordatori de què t’està passant. També pot variar la forma del cos, amb pèrdua de massa muscular o augment de la cintura. De vegades, els canvis són temporals, es rectifiquen un cop finalitzat el tractament. No obstant això, si perds o guanyes una quantitat significativa de pes i et preocupa, parlar-ho amb l’equip d’atenció mèdica.

Pèrdua de pes i càncer

Algunes persones perden pes quan tenen càncer. Sovint és el primer símptoma que les porta al metge, perquè la malaltia afecta la gana o la capacitat per mastegar i engolir. En el càncer més avançat és més comú i, sovint, s’acompanya de fatiga i debilitat. Les causes inclouen nàusees, vòmits, diarrea, dificultat per menjar, dolor, mal humor o ansietat.

Augment de pes i càncer

L’augment de pes també és habitual. Pot succeir de manera inesperada per la mida d’un tumor, la retenció de líquids o l’estrenyiment, abans, durant i després del procés oncològic, perquè s’acostuma a fer menys exercici, diversos medicaments retenen líquids (i afavoreixen l’augment de pes) i alguns fàrmacs fins i tot donen gana mentre el metabolisme s’ha alentit.

Durant el tractament, els nivells d’energia es poden veure afectats i la teva capacitat per fer exercici, reduir-se. La quimioteràpia, els esteroides i altres medicaments poden engreixar. La teràpia hormonal, l’objectiu de la qual és reduir els nivells hormonals, pot incrementar el greix, disminuir el to muscular i, en definitiva, modificar la teva figura.

Efectes emocionals dels canvis de pes

Els canvis desmoralitzen, perquè són un recordatori visual de què està passant en un tema molt sensible. Psicològicament, pots suportar la situació menjant. És una reacció emocional. Mai perdis de vista que encara ets “tu”.

Gestionar els canvis de pes

A continuació et proposem estratègies per controlar els canvis de pes:

En cas de pèrdua

• Si t’aprimes durant o després del tractament, informa el metge. La pèrdua involuntària de més de 4,5 quilos és un motiu de preocupació i un problema a comentar amb l’equip d’atenció medica.
• Pren nota de les coses que obstaculitzen la gana, sigui dolor, rampes, nàusees o sentir-te ple, perquè ajudes el metge a determinar què ho provoca. Existeixen medicaments que estimulen la gana o redueixen les nàusees i altres símptomes.
• Intenta augmentar el consum d’aliments. És més fàcil de dir que de fer si no et trobes bé. Menjar petites porcions diverses vegades és millor que els tradicionals tres àpats diaris. Apunta’t als aliments rics en calories i plens de nutrients. Si no pots menjar molt, pregunta a l’equip mèdic sobre les begudes suplementàries.
• Beu molts líquids per mantenir-te hidratat i fes exercici suau. Aprofita el moment del dia en què tens més energia, potser al matí en lloc de la tarda.  L’objectiu és ajudar a desenvolupar múscul.
• Demana que et derivin a una dietista, que orienta sobre la quantitat d’aliments que necessites i suggereix maneres d’augmentar la ingesta de calories i la gana.

Visita Kālida i pregunta sobre els tallers i cursos que oferim per ajudar-te nutricionalment. També podràs consultar una varietat de llibres i informació disponible a la biblioteca, parlar amb altres persones sobre  els teus sentiments i intercanviar experiències i consells.

En cas d’augment:

• Si t’engreixes de manera significativa durant o després del tractament, informa l’equip de salut. Et dirà si es tracta d’un efecte secundari esperat o un nou símptoma que ha d’investigar més a fons.
• Si estàs en tractament, fer dieta i exercici alhora és difícil i, per tant, desmoralitza. Els nivells d’energia solen ser baixos i no és el millor moment per fer l’esforç d’aprimar-te. Menjar de manera saludable, descansar suficientment i fer exercici suau és una de les formes d’enfocar-ho fins que completis la teràpia.
• L’augment de pes de vegades és conseqüència de la retenció de líquids. Parla-ho amb el metge, especialment si notes inflades les extremitats, turmells, canells o abdomen. Alguns medicaments i altres mesures alleugen la inflamació.
• Segueix una dieta equilibrada amb moltes verdures, nous, cereals integrals i proteïnes. Truca a Kālida i pregunta pels nostres tallers de nutrició “Menjar Sa” o sol·licita assessorament i suport individual. De vegades, els tractaments tenen efectes a llarg termini sobre la digestió i els intestins, el que significa que no pots consumir molta fibra. Demana a l’equip mèdic consells dietètics específics.
• Mentre et recuperes del tractament, pensa a augmentar l’activitat física. Caminar, anar en bicicleta, fer jardineria… qualsevol esforç és positiu. Com supervivent del càncer, l’ideal és fer uns 150 minuts a la setmana, així com exercicis d’enfortiment dues o tres vegades per setmana, millor en temps curts. Consulta amb el metge de capçalera / equip d’atenció mèdica de l’hospital si és apropiat en el teu cas.

Visita Kālida per obtenir ajuda, més informació i gaudir de les nostres activitats: ioga, tai-txi, horticultura social i marxa nòrdica. També rebràs l’ànim i el suport del nostre equip així com d’altres persones amb càncer, que entenen com et sents.

Els càncers i les seves teràpies de vegades provoquen la inflor dels teixits sota la pell d’un braç, una cama o una altra part del cos. S’anomena limfedema i pot aparèixer mesos o anys després del procés oncològic. Si es detecta aviat, el tractament ajuda a prevenir que es desenvolupi més i manté els símptomes ben controlats.

Alguns tractaments contra el càncer que impliquen cirurgia o radioteràpia en els ganglis limfàtics, poden desenvolupar limfedema si aquests han estat extrets o danyats. Ocasionalment, el càncer en si mateix causa el problema.

Els símptomes a tenir en compte són la inflor de qualsevol part del cos, generalment un braç o una cama. És possible que et sentis incòmode perquè aquesta feixuga sensació restringeix els moviments. També pot afectar el teu estat d’ànim, és un recordatori visual de què has passat.

En aquesta pàgina obtindràs més informació sobre el limfedema relacionat amb el càncer, la seva prevenció i tractament abans, durant i després del procés oncològic.

Limfedema i càncer

Tots tenim un sistema limfàtic en el cos, una sèrie de canals de drenatge i ganglis limfàtics molt petits, que elimina els productes de rebuig, els bacteris i l’excés de líquid, i ens protegeix de les infeccions. Quan els canals es bloquegen, pot aparèixer la inflor.

El limfedema és una inflamació a llarg termini dels teixits, per la qual cosa no s’ha de confondre amb la inflamació temporal els primers dies posteriors a una cirurgia. Els tractaments per certs tipus de càncer tenen major risc de desenvolupar limfedema. Aquests inclouen cirurgia de mama, ginecològica, de sòl pelvià, de cap i coll i radioteràpia, especialment si els ganglis limfàtics han estat extirpats o danyats. De vegades, el càncer en si pot bloquejar el drenatge limfàtic.

Els símptomes del limfedema inclouen inflor, pesadesa i dolor en l’àrea afectada. Per exemple, a qui li van extirpar els ganglis limfàtics de l’aixella, pot experimentar inflor dels dits, la mà o el braç. El limfedema també pot tenir un impacte emocional, és un recordatori visual del càncer i d’allò que has passat.

Gestionar el limfedema

Tot seguit, algunes recomanacions que redueixen el risc de desenvolupar limfedema:

• Cuida la pell: renta i asseca amb cura, utilitza un humectant sense perfum i evita les temperatures extremes a l’hivern i a l’estiu. En lloc d’afaitar, fes servir una crema depilatòria per evitar esgarrapades.
• Protegeix la pell: utilitza una loció o crema fotoprotectora de factor alt o millor tapa’t quan estiguis al sol. La pell és sensible i es crema fàcilment. Si el teu braç és l’àrea de preocupació, fes servir guants de jardineria quan cuidis les plantes i un guant de forn per protegir la mà d’una cremada. El repel·lent d’insectes evita les picades, i ves amb compte amb les dents i les urpes de les mascotes.
• Manté un pes saludable: és més fàcil de dir que de fer, però el sobrepès és un factor de risc de limfedema.
• Evita les anàlisis de sang, les injeccions i els braçalets de pressió arterial ajustats a l’extremitat afectada. No sempre és possible. Si avises als professionals de la salut que t’has sotmès a una cirurgia dels ganglis limfàtics, en general, faran tot el possible per trobar un lloc alternatiu. L’objectiu és evitar trencaments o danys a la pell que puguin provocar una infecció.
• Exercici: mantenir-se en moviment i fer exercici suau activa la circulació, inclòs el sistema limfàtic.
• Vigila els signes d’infecció local: si et talles, rasques o et pica un insecte, renta bé la ferida i aplica crema antisèptica. Si observes enrogiment, calor, inflor o dolor, informa el metge, és possible que necessitis antibiòtics.

Malgrat les precaucions, algunes persones desenvolupen limfedema. Per exemple, pots notar inflor i dolor o sentir pesadesa en una extremitat o zona tractada. Si creus que tens símptomes, contacta amb el metge de capçalera o l’equip d’atenció mèdica, ja que un diagnòstic a temps retarda el seu desenvolupament. És probable que et derivin a un especialista en limfedema per rebre tractament.

Per als casos detectats a temps, l’objectiu del tractament és reduir la inflor, ajudar a prevenir infeccions i fomentar una alimentació saludable i l’exercici. Se’t donarà una sèrie per ajudar-te amb el moviment i alleujar els símptomes.

La infermera especialitzada t’ensenyarà un massatge suau / drenatge manual per ajudar a reduir la inflor. És possible que et col·loquin una peça de “compressió” (mànega, guant o mitja segons la zona afectada) per afavorir el drenatge. Per casos greus, el programa de tractament és més intensiu: drenatge limfàtic, embenats de compressió, fisioteràpia i cura de la pell.

Afrontar als sentiments relacionats amb el limfedema pot ser difícil. És un recordatori diari del càncer i el seu tractament, i és possible que et sentis cohibit quan hagis de fer servir les peces de compressió o que la teva extremitat estigui inflada.

Parlar sobre els teus sentiments ajuda a sentir-te menys sol, sabent que altres estan passant per la mateixa experiència. A Kālida t’ajudem a gestionar les emocions i pots visitar-nos per fer exercici, relaxar-te, aprendre a controlar l’estrès i a mantenir una alimentació saludable, perquè t’ajudi a controlar l’impacte físic i emocional del limfedema.

La infecció és un efecte secundari greu del procés oncològic. Molts tractaments que destrueixen les cèl·lules canceroses també redueixen la capacitat dels glòbuls blancs (neutròfils) per combatre altres complicacions. El cos és més vulnerable a virus o fongs bacterians.

Les infeccions normalment es controlen sense problemes, però durant i després del procés oncològic, poden complicar-se i fins i tot ser potencialment mortals. Una  menys greu, si necessita tractament mèdic, pot retardar la teràpia contra el càncer.

És important reconèixer els signes d’infecció i informar immediatament l’equip d’atenció mèdica perquè et tracti ràpidament, eviti infeccions greus i endarreriments en els tractaments.

Càncer i infeccions: Quina és la connexió?

La medul·la òssia produeix els neutròfils (un tipus de glòbul blanc). Medicaments de quimioteràpia i alguna radioteràpia, per exemple a la columna, la pelvis o l’estèrnum, la pot danyar. El risc d’infecció augmenta si la quantitat de neutròfils cau per sota del normal.

Els neutròfils en la sang es mesuren a través d’un hemograma complet (FBC). Quan els neutròfils són baixos, s’anomena neutropènia. Si els teus nivells són inferiors a 1,5, se’t considera “neutropènic”, molt vulnerable a infeccions i a desenvolupar una malaltia greu anomenada sèpsia neutropènica o septicèmia (intoxicació de la sang) en la qual grans quantitats de bacteris entren en el torrent sanguini.

El tipus o la dosi de quimioteràpia que estàs rebent pot augmentar el risc de desenvolupar neutropènia. També si tens recomptes baixos de glòbuls blancs, una altra afecció que afecta el sistema immunitari, més de 65 anys o has rebut prèviament quimioteràpia o radioteràpia.

Hi ha certs moments durant cada cicle d’un tractament en què la medul·la òssia, que produeix els glòbuls blancs, és la més afectada. Això generalment comença al voltant d’una setmana després de l’inici del tractament i dura fins que es recupera gradualment, de 3 a 4 setmanes després. El metge / infermer especialitzat et pot informar sobre els efectes del teu tractament en particular.

El risc d’infecció existeix  mentre la quantitat de neutròfils sigui baixa. És possible que estiguis particularment cansat durant aquest temps.

El recompte sanguini es controlarà amb regularitat al llarg del procés oncològic. De vegades, la quimioteràpia pot retardar-se per permetre que es recuperin els neutròfils. Sovint, una setmana de retard és suficient, però de vegades es redueix la dosi per permetre que la teràpia continuïn de forma segura.

Si desenvolupes una infecció, generalment et faran una anàlisi de sang i et tractaran amb antibiòtics. En alguns casos cal l’ingrés a l’hospital per rebre antibiòtics intravenosos més forts (a través d’un degoteig o una xeringa en una vena).

No totes les infeccions s’eviten, però, informar l’equip mèdic a temps de qualsevol signe d’infecció, permet rebre un tractament immediat i reduir el risc de problemes greus.

Gestió de les infeccions:  

Hi ha tres coses principals per recordar:

• Reconèixer els signes d’infecció
• Informar immediatament
• Evitar fins on puguis que hi hagi infeccions

Reconèixer els símptomes (signes) d’infecció

Pregunta al  metge / infermer especialista quins símptomes has de vigilar després de cada cicle de tractament.

• La febre (temperatura alta) és la resposta natural del cos contra invasors com virus, bacteris i fongs. Sovint és el primer símptoma d’infecció. Pren-te la temperatura si no et trobes bé. L’equip d’atenció mèdica et donarà instruccions sobre el nivell que ha d’assolir la teva temperatura. Tanmateix, per norma general, si és superior a 38° C trucar al metge immediatament (de dia o de nit) perquè podria significar que tens una infecció.

Si bé la febre és un signe comú d’infecció, no sempre apareix. Alguns medicaments la poden ocultar o emmascarar. Altres signes dels quals també has d’informar immediatament inclouen:

• Calfreds, debilitat, tremolors, sudoració
• Tos, mal de coll, dificultat per respirar, mal de pit
• Envermelliment, pell calenta, dolor, inflor o supuració al voltant de qualsevol ferida o lloc del catèter (on s’ha utilitzat una cànula, via PICC, via Hickman o una altra via central)
• Intestins solts o diarrea durant més de 24 hores
• Dolor a l’esquena per sobre de la cintura o sensació de cremor en orinar
• Úlceres a la boca, llengua peluda
• Flux vaginal inusual o picor

Informa dels símptomes d’infecció immediatament: mentre estiguis en tractament contra el càncer, el teu equip mèdic et donarà instruccions detallades dels símptomes que has de vigilar i un número per trucar fora de l’horari d’atenció convencional. Segueix aquestes instruccions escrupolosament.

Recorda que les infeccions poden empitjorar molt més ràpid del normal i agreujar-se si trigues a comunicar-ho. És molt millor trucar per telèfon i verificar els símptomes amb l’equip de l’hospital, sigui quina sigui l’hora del dia o de la nit, que esperar a veure si milloren.

Si li dius a un metge diferent o has d’anar a urgències, insisteix que estàs sota  tractament per al càncer, perquè hauries de ser atès ràpidament.

Prevenir la infecció fins on puguis

La majoria de les infeccions durant o després del tractament del càncer no són provocades per altres persones, sinó per bacteris normals (flora) allotjats a l’intestí o a la pell.

• Renta’t les mans i que els que t’envolten es rentin les seves. Aquesta és la manera més important d’evitar la propagació de bacteris. Fes-ho amb freqüència i amb molta cura abans de dinar i abans i després d’anar al lavabo o acariciar a les mascotes. Pren-te temps per rentar-te bé les mans amb aigua tèbia i sabó. És la fricció el que mata als bacteris. També pots utilitzar un gel hidroalcohòlic durant almenys 20 segons.
• Pren-te la temperatura segons el recomanat i truca el teu equip mèdic immediatament (de dia o de nit) si la teva temperatura és superior a 38 ⁰ C.
• Neteja l’àrea rectal a fons després de cada evacuació intestinal fregant suaument d’endavant cap enrere. El paper higiènic humit és bo per netejar millor i evitar la irritació de la pell (consulta amb el metge abans d’usar-lo si estàs rebent radioteràpia a l’àrea rectal)
• Pren un bany o dutxa diària amb aigua tèbia i asseca’t la pell a copets. Fes servir una loció a base d’aigua si la pell es resseca, una afaitadora elèctrica en lloc d’una navalla i aigua tèbia amb sabó i un antisèptic per netejar talls i rascades. (Cerca consells específics sobre la cura de la pell si estàs rebent radioteràpia).
• Cura bucal: segueix qualsevol consell específic de l’equip d’atenció mèdica. Però, en general, renta’t les dents dues vegades al dia amb un raspall suau. Consulta si pots usar fil dental.
• Aliments: assegura’t que tots es manipulin, emmagatzemin i utilitzin dins de les dates de venciment, i es cuinin bé. Neteja les fruites i verdures fresques abans de menjar-les. Pregunta-li a l’equip d’atenció mèdica si hi ha algun aliment específic que has d’evitar.
• Utilitza guants protectors quan facis jardineria o netegis les deixalles de les mascotes.
• Neteja els talls i rascades amb antisèptic. I vigila’ls. Consulta el metge abans d’usar cremes / locions en una àrea tractada amb radioteràpia.
• Si tens apòsits / embenats sobre ferides quirúrgiques, assegura’t que estiguin nets i secs.

El tractament de quimioteràpia és particularment probable que causi neutropènia. L’equip d’atenció mèdica pot recomanar medicaments anomenats factors de creixement, que estimulen la medul·la òssia per produir glòbuls blancs i prevenir infeccions. També s’usen per administrar dosis més altes de quimioteràpia sense augmentar el risc d’infecció, però no es recepten de forma rutinària: no són adequats per a tots els fàrmacs i també poden tenir efectes secundaris (dolor d’ossos, fatiga, febre i pèrdua de la gana).

Coses que has d’evitar quan els recomptes són baixos

• Les multituds i persones amb malalties infeccioses, com varicel·la o refredats forts. El contacte social és important per a la salut emocional, però  evitar la gentada i les persones amb infeccions òbvies, redueix el risc.
• Menjar formatges suaus, paté, begudes probiòtiques o iogurts probiòtics
• Vacunes llevat que consultis primer amb l’equip d’atenció mèdica
• Aspirina o un altre medicament per reduir la febre, llevat que consultis primer el metge.
• Àrees polsegoses o llocs on facin excavacions o treballs de construcció
• Situacions en les quals pots patir blaus o talls a la pell

Tenir una infecció o un recompte baix de neutròfils pot retardar el tractament o reduir la dosi de quimioteràpia. No totes les infeccions es poden prevenir. No obstant això, evitar les que es pugui i notificar qualsevol signe d’infecció com més aviat millor a l’equip d’atenció mèdica et permetrà rebre un tractament ràpid i reduiràs el risc de problemes greus.

Alguns tractaments contra el càncer, inclosa la quimioteràpia i la radioteràpia (al cap i el coll) causen dolor i/o sequedat a la boca. De vegades, provoca infeccions, el que afecta la gana i la capacitat per menjar i beure. Si la boca està sensible i adolorida, l’estat d’ànim també se’n ressent.

El dolor o sequedat a la boca no sempre és previsible, però informar a l’equip d’atenció mèdica des del principi de qualsevol problema bucal permet tractar els símptomes ràpidament. Hi ha passos que redueixen el risc durant el tractament i alleugen les molèsties.

En aquesta pàgina obtindràs més informació sobre la cura bucal i el càncer. Ens centrarem en les formes de prevenir i controlar els símptomes, i t’informarem d’allò que Kālida pot fer per ajudar-te.

Explicació de la cura bucal i el càncer

Si et diagnostiquen càncer, has d’assimilar una gran quantitat d’informació sobre els detalls de la malaltia i els diversos efectes secundaris de la teràpia que pots experimentar. Els problemes bucals semblen un tema menor, però són incòmodes. Quan t’estiguis tractant, l’equip d’atenció mèdica analitzarà la importància de la cura bucal, perquè alguns tractaments causen dolor o sequedat a la boca.

Amb la quimioteràpia i els trasplantaments de medul·la òssia, el revestiment de la boca es pot veure afectat i provocar úlceres, mal a la boca i a les genives i derivar en infeccions. La radioteràpia, especialment al cap i el coll, també pot causar inflor, enrogiment i nafres en els llavis, la llengua i la boca. S’anomena mucositis.

A vegades, s’altera la gana perquè els tractaments canvien el gust dels aliments. La boca seca i la incomoditat també dificulten menjar i beure. Alguns  medicaments contra el càncer, inclosos els analgèsics, també ressequen i, de vegades, tens mal alè.

Mantenir la boca humida, neta i saludable sol evitar els problemes i permet sentir-te més còmode. De vegades, malgrat les precaucions, tens mal a a la boca. Informa el metge sobre qualsevol símptoma, pot receptar-te medicaments i col·lutoris.

Control de la cura bucal

En començar un tractament o quan el càncer afecta la boca, pots prevenir i alleujar els símptomes, adoptant les següents precaucions:

• Control dental: si has de rebre quimioteràpia, trasplantament de medul·la òssia o radioteràpia (cap i coll) et recomanaran una revisió prèvia. És una bona idea, ja que les infeccions dentals durant el tractament són difícils de tractar.·Compra un raspall suau de dents: un per a nens petits, per exemple, ja que el normal pot ser massa fort. Renta’t les dents i les genives tres vegades al dia, després dels àpats. Això inclou la dentadura postissa, si en fas servir.
• Fil dental: consulta amb l’equip d’atenció mèdica si el pots utilitzar, suaument, durant el tractament. De vegades, amb la quimioteràpia, les plaquetes en sang baixen i hi ha més risc que sagnin les genives.
• Intenta fer servir col·lutori bucal sense alcohol en lloc de pasta de dents si et fan mal les genives i la boca, o si al raspallar-te no et sents bé.
• Beu molts líquids, preferiblement aigua, sucs de fruites i verdures, per mantenir la boca hidratada. Petits glopets durant els àpats lubrica i ajuda a menjar.
• Atenció a la mucositis, la inflamació de les membranes mucoses, perquè provoca  sensibilitat als aliments calents, freds i picants, taques blanques o una capa blanca en àrees de la boca i la llengua, sagnat, dolor o  sequedat. Informa ràpidament a l’equip mèdic per evitar una possible infecció mitjançant medicaments i glopeigs bucals amb col·lutori per alleujar els símptomes.
• Glopeigs bucals, pastilles i gotes: el metge proporciona diversos tractaments per alleujar les molèsties i prevenir o tractar infeccions; utilitza’ls amb regularitat. Si no funcionen, informa’l. Alguns productes piquen si les genives i la boca estan sensibles, així que consulta amb el farmacèutic/equip d’atenció mèdica quins són els més adequats.
• Opta per menjars que no siguin secs i evita els picants, si tens la boca adolorida i seca.
• La pinya fresca o enllaunada sense sucre són refrescants i netegen la boca i el paladar.
• Tracta de xuclar gel triturat / trossos de gel o caramels, perquè humiteja la boca i alleuja les molèsties bucals. Deixa que el gel es fongui una mica abans, pot tenir les vores afilades.
• Si tens la boca molt seca i et costa engolir, informa el metge. Et pot receptar saliva artificial, que l’humiteja.
• Utilitza bàlsam o vaselina per als llavis, que poden ressecar-se i esquerdar-se.
• Consell nutricional: si et preocupa no menjar bé pel mal a la boca, Kālida t’ofereix consells i tallers sobre alimentació saludable durant el tractament. Vine al centre i pregunta. Els nostres especialistes en suport oncològic t’ofereixen informació i suport.

Quan buscar més ajuda

• Si tens temperatura alta, les genives sagnen molt o tens moltes taques blanques o una capa blanca a les genives, la llengua o la part posterior de la gola, informa el metge. És possible que tinguis una infecció o un recompte sanguini baix i necessitis tractament.
• Una boca seca i dolorosa afecta l’estat emocional. Pot ser que, a més del teu tractament i diagnòstic, els efectes secundaris diaris et deprimeixin. És natural tenir dies baixos, però si notes que estàs angoixat, informa l’equip de l’hospital, que pot receptar tractaments per alleujar els teus problemes bucals i escoltar com et sents.

Si experimentes formigueig, cremor o dolor a les mans i els peus, debilitat muscular, entumiment o sensibilitat en les extremitats, és possible que tinguis algun dany en els nervis. La neuropatia perifèrica és un efecte secundari dels tractaments contra el càncer que no tothom experimenta, però els símptomes són preocupants si no s’expliquen. Sovint són temporals, però en algunes ocasions, s’allarguen en el temps o són permanents.

És important parlar sobre qualsevol efecte secundari que estiguis experimentant amb el teu equip d’atenció mèdica per evitar que empitjori. En aquesta pàgina obtindràs més informació sobre la neuropatia perifèrica i les formes de controlar-la durant i després del procés oncològic.

Explicació de la neuropatia perifèrica

Tenim nervis a tot el cos. Els nervis del cervell i la medul·la espinal es classifiquen com el sistema nerviós central (SNC). Tots els altres pertanyen al sistema nerviós perifèric. Quan aquests nervis superficials es lesionen o es fan malbé, a conseqüència d’alguns medicaments de la quimioteràpia, la radioteràpia o teràpia biològica i ocasionalment d’alguna cirurgia, s’anomena neuropatia perifèrica. De vegades el càncer pressiona un nervi perifèric i també ho provoquen altres malalties no relacionades amb el procés oncològic, com la diabetis, problemes de tiroides i deficiències nutricionals.

Els símptomes de la neuropatia perifèrica inclouen entumiment, pèrdua de sensibilitat o formigueig a la part del cos afectada. Amb una mica de quimioteràpia, per exemple, ho pots notar particularment a les mans i peus. De vegades, afecta el sistema digestiu i causa restrenyiment. Altres es queixen de pèrdua d’audició. L’equip d’atenció mèdica coneix els efectes secundaris de certs medicaments i t’informa si els has de tenir en compte.

Altres símptomes dificulten alguns moviments. Per exemple, cordar-se els botons, problemes per caminar o sensibilitat addicional amb la roba i les sabates. De vegades, la calor o el fred, menjar o beure desencadenen símptomes temporals.

La clau és informar el metge o infermera especialitzada sobre qualsevol símptoma nou que experimentis. A voltes, el dany als nervis pot desenvolupar-se o empitjorar més endavant, però generalment succeeix durant o poc després del tractament. Generalment és un efecte secundari temporal, però de vegades per algunes persones, el dany és permanent.

Control de la neuropatia perifèrica

Hi ha coses que pots fer per controlar els símptomes, especialment si saps què els provoca. A continuació, alguns suggeriments per ajudar-te a suportar el problema:

Informa l’equip d’atenció mèdica de qualsevol símptoma perquè valori si el tractament s’ha de reduir o suspendre per evitar danys majors.

• Manté calents peus i mans: Utilitza guants i roba d’abrigar quan estiguis a l’aire lliure. Evita caminar descalç per casa.
• Intenta fer exercici cada dia per a exercitar els músculs i mantenir l’equilibri. Utilitza sabates que t’agradin amb plantilles encoixinades per mantenir els peus confortables.
• Els exercicis de cos i ment van bé. Pregunta a Kālida sobre les nostres sessions de relaxació, exercici, ioga i tai-txi.
• Seguretat a la llar: és possible que no sentis calor ni fred extrems, de manera que has de comprovar la temperatura de l’aigua quan obris l’aixeta del lavabo o la dutxa. I vigila també la temperatura dels coixins tèrmics i les bosses d’aigua.
• Pregunta el metge sobre els medicaments contra el dolor i el formigueig. No curen la neuropatia, però poden alleujar els símptomes.
• Pregunta també sobre analgèsics sense medicaments. Algunes persones es beneficien de l’acupuntura i el massatge, unes altres de l’ús d’una màquina d’estimulació nerviosa electrònica transcutània (ENET).
• Intenta portar una dieta equilibrada i evita l’alcohol. Els suplements de vitamina B i àcid fòlic poden ajudar, encara que l’evidència és escassa. Sempre consulta amb el metge abans de prendre qualsevol suplement, ja que poden interferir amb el tractament.
• Si és possible, evita o tingues molta precaució amb les activitats de risc com la conducció de vehicles.
• Parla amb altres persones. Potser et sentiràs menys aïllat si coneixes a altres que entenen pel que estàs passant. Visita Kālida per rebre suport emocional i pràctic.

Molts (però no tots) els tractaments contra el càncer provoquen la caiguda dels cabells o fan que es tornin més fins. En general tornen a créixer després, però, la seva pèrdua és un moment molt emocional, quan moltes persones se senten més vulnerables.

En aquesta pàgina obtindràs més informació sobre la pèrdua del cabell després del procés oncològic,  com suportar l’alopècia de manera pràctica i emocional i consells per cuidar-lo a mesura que torna a créixer.

Pèrdua de cabell (alopècia)

L’alopècia es produeix com a resultat de molts tractaments contra el càncer, inclosos algunes quimioteràpies, radioteràpies i teràpies biològiques, però no totes. La majoria de les pèrdues tampoc són permanents.

La pèrdua de cabell relacionada amb la quimioteràpia generalment comença de 10 a 14 dies després de la primera dosi. Algunes persones perden el cabell completament, d’altres els queda més fi i, alguns tipus/dosi en particular, també afecta les celles, les pestanyes i el borrissol corporal, inclòs el púbic.

La radioteràpia provoca alopècia només en l’àrea tractada, la part del cos on entren i surten els feixos de raigs. Probablement el cabell torni a créixer després, encara que depèn de la quantitat de tractament rebut.

No sempre és possible saber per endavant que succeirà; però, pots preguntar l’equip d’atenció mèdica quines probabilitats hi ha en el teu cas per preparar-te. En la majoria dels casos, el cabell torna a créixer, a vegades fins i tot abans que acabi el tractament. Sovint, la textura i el color del nou seran lleugerament diferents.

Prevenir la caiguda de cabells 

Alguns centres sanitaris ofereixen el refredament del cuir cabellut per prevenir la pèrdua de cabell relacionada amb la quimioteràpia. És més probable que funcioni amb alguns medicaments i dosis que d’altres, però no tots els hospitals l’ofereixen. Si t’interessa, pregunta a l’equip mèdic si hi ha disponibilitat, què implica i si és adequat per a tu.

Tallar-se el cabell més curt disminueix el seu pes, frena la caiguda i fa que es noti menys si finalment cau. En funció del tractament és possible que no puguis prevenir-ho, però si només el torna més fi, a continuació et proporcionem consells per minimitzar-ne la pèrdua:

• Fes servir xampús i raspalls suaus i una temperatura baixa amb l’assecador
• Dorm sobre una funda de coixí, de seda o setí, per evitar que s’emboliquin els cabells
• Evita l’ús de color o tints i la permanent
• Si decideixes tenyir-te, busca assessorament professional. Explica-li que estàs rebent tractament i prova’l abans inclús si ja l’havies fet servir, ja que el teu cabell i cuir cabellut poden reaccionar de manera molt diferent de l’habitual.
• Evita els rul·los, les pinces, les planxes de cabell o l’ús d’assecadors en calent
• Evita remeis no provats que prometin un creixement ràpid o la prevenció de la caiguda de cabells (sempre consulta amb l’equip de l’hospital abans d’usar-los).

Control de la caiguda de cabells

Per molt que et preparis, és probable que t’angoixi la caiguda del cabell, especialment si cau un manyoc cada vegada que el raspalles o rentes. Si te’l talles o t’afaites, tens cert control sobre el procés. I si el tens llarg, podries considerar-ne la donació a una organització per fer-lo servir en perruques o extensions.

Cobreix el teu cap

El cabell protegeix el cuir cabellut. Evita exposar el teu cap a la llum solar intensa, perquè està més sensible de l’habitual, sensibilitat que pot augmentar amb certs medicaments. Fes servir cremes de protecció solar (verifica abans d’usar-la, si reps tractament en el cuir cabellut) o tapa’t el cap amb perruques, bufandes, mocadors o gorres.

No perdem més calor a través del cap que altres parts del cos. Tanmateix, si el deixes exposat i la resta està tapat, notaràs el fred més de pressa i encara més en un  clima fresc. Una gorra o malla per abrigar és una bona idea.

Perruques

Moltes persones afronten la pèrdua i canvien d’aspecte amb una perruca. Encara que no la vulguis fer servir cada dia, reconforta saber que la tens per alguna ocasió especial. Un casament, una festa o quan no vulguis donar explicacions a gent que fa temps que no veus.

Hi ha diferents tipus de perruques (naturals, sintètiques…) i llocs on comprar-les (botigues o organitzacions socials especialitzades). Consulta a Kālida i t’explicarem on en pots trobar de gratuïtes o si has de pagar quelcom per adquirir-les. Si tens clar que la faràs servir, visita els distribuïdors abans de perdre’l per trobar-ne una semblant al teu cabell. O tria’n una completament diferent. La botiga o el teu perruquer sabran aconsellar-te sobre el pentinat i la manera de cuidar-la.

Si prefereixes no fer servir perruques o simplement vols alternar amb altres opcions, tingues disponibles barrets, mocadors, bufandes i turbants.

Tenir cura del cabell mentre torna a créixer

Quan el cabell torna a créixer, acostuma a tenir un to i una textura diferents i ser més arrissat o més llis per un nivell més baix de proteïnes. Normalment és temporal: amb el temps la majoria recupera el color i la textura habitual.

Els canvis en els nivells de proteïna dels cabells afecten l’absorció del tint i el cuir cabellut també pot estar més sensible, fins i tot si ho havies fet servir abans, pel que es recomana no donar color ni tenyir el cabell ni realitzar la permanent durant els 6 mesos posteriors al tractament i buscar consell professional quan ho vagis a fer.

El nou cabell és delicat, així que per protegir-lo a mesura que creix, raspalla’t suaument i, si fas servir el assecador, a temperatura baixa.

Controlar les emocions

L’alopècia és un senyal molt visible del càncer i sobretot és una experiència profundament personal i pertorbadora per a la majoria. És possible que sentis la pèrdua de la teva identitat quan succeeixi i, en conseqüència, et sentis més vulnerable.

Parla amb l’equip mèdic o vine a Kālida. Organitzem tallers amb persones que s’enfronten a l’alopècia per a compartir experiències i aprendre maneres pràctiques i emocionals de controlar la caiguda del cabell. En els nostres tallers d’estètica oncològica donem consells de bellesa, cura de la pell i les mucoses per guanyar confiança i millorar la imatge corporal durant o poc després del tractament.